Un any de pandèmia a les aules
“La pèrdua d’hàbits i de competències acadèmiques, socials i relacionals
són part de l’impacte de la pandèmia en l’alumnat”
Dimarts 27 d’abril de 2021 | Elisabet Alguacil i Balién
Fa un any que la pandèmia va irrompre a les nostres vides i les va interrompre en molts sentits. Els centres educatius van haver de tancar i el curs, en la majoria de casos, es va seguir a distància, gràcies a l’esforç i la capacitat d’adaptació dels equips docents, els infants i les famílies.
La història és recent i la memòria, ben viva. De la mà de professionals del món de l’educació, fem un recull de percepcions i vivències sobre l’impacte de la pandèmia a les aules per conèixer com s’han viscut aquests mesos acadèmics plens d’incerteses i reptes per a tota la comunitat educativa.
En el moment de redactar aquest reportatge, iniciem el tercer trimestre del curs 2020-2021 amb la bona notícia de la baixa incidència de contagi a les aules. En total s’han detectat més de *73.000 positius als centres educatius des del passat mes de setembre, quan es varen reobrir les escoles. Les xifres fan referència a un total de 5.104 centres educatius que acullen 1’44 milions d’alumnes i 164.000 docents i personal extern.
Els departaments d’Educació i Salut preveuen que el curs acabarà amb tot el professorat vacunat. El col·lectiu docent està inclòs en la fase de vacunació del personal essencial.
*Són dades consultades el 27 d’abril de 2021 que es poden veure al portal Traçacovid del Departament d’Educació,
el qual actualitza diàriament la informació disponible, a partir de les dades facilitades per cada centre.
El lleure en el punt de mira: l’experiència pilot
A les activitats d’estiu per primera vegada es provava l’eficàcia dels grups bombolla
i dels protocols per aplicar-los a les escoles
La reobertura dels centres, al mes de setembre passat, es presentava plena d’interrogants tot i comptar amb l’experiència pilot del sector del lleure, el qual va oferir els casals i les activitats d’estiu adaptant-se a la realitat pandèmica del moment. Per primera vegada es provava l’eficàcia dels grups bombolla i dels protocols per aplicar-los a les escoles. Des de la Direcció General de Joventut es va qualificar la coordinació i organització de les mesures contra el virus com “un èxit”.
En parlem amb en Carles Andrés, director de l’Associació Dinàmic de Barcelona, entitat de lleure educatiu amb un fort compromís amb la transformació social i el desenvolupament humà. El responsable de Dinàmic recorda tenir una sensació ambivalent en el moment de posar en marxa la campanya dels casals d’estiu de 2020. “Per una banda estàvem molt contents de poder fer la campanya d’estiu, i per una altra sentíem molta responsabilitat perquè després del confinament estàvem en el punt de mira. Vam sentir molt agraïment per part de les famílies i dels infants, i els resultats van ser immillorables a nivell pedagògic i a nivell de seguretat”.
Segons l’estudi realitzat per l’Hospital de Sant Joan de Déu amb diversos casals d’estiu de Barcelona la taxa de contagi entre la població infantil és sis vegades més baixa que entre la població general.
Les activitats educatives de lleure van comptar, durant l’estiu, amb 235.051 participants. En canvi, i malgrat aquesta bona experiència, no va ser fins el 23 de novembre que es varen reprendre les activitats extraescolars i de lleure, quan el curs escolar portava dos mesos de funcionament.
L’educació en el lleure, contra les cordes
.
Carles Andrés
“Des del nostre sector respectem les decisions, perquè la salut és important,
però no estem d’acord amb les formes perquè no s’ha fet
un diagnòstic ni una avaluació profunda”
Malgrat l’esforç d’adaptació i el reforç de les mesures de seguretat i d’organització de les entitats dedicades al lleure, les activitats extraescolars es varen suspendre al desembre, després de la publicació d’un decret, i a la tornada de les vacances de Nadal, posant contra les cordes el lleure educatiu, així com dificultant la conciliació familiar i comprometent la formació i desenvolupament dels infants i joves.
“Hem hagut de fer retallades. I fer una feina brutal de promoció de les extraescolars per recuperar la confiança de les famílies, fer més atenció telefònica, obrir nous canals de comunicació i complir amb els protocols que ens deien dels plans de traçabilitat… I en el moment en què havíem conquerit certa estabilitat es va publicar el decret del tancament i ens ho va tirar tot enlaire”.
“Els mitjans de comunicació han justificat les decisions dels governs, han reforçat l’alarmisme i generat desconfiança. I això representa començar de nou cada vegada. Des del nostre sector respectem les decisions, perquè la salut és important, però no estem d’acord amb les formes perquè no s’ha fet un diagnòstic ni una avaluació profunda“.
Amb certa sensació de fatiga en Carles emfatitza la importància del lleure educatiu: “No hem d’oblidar que el lleure forma part del procés educatiu i socialitzador dels infants i joves, que té caràcter inclusiu i participatiu. Amb les activitats oferim un espai segur i de llibertat i, fins i tot, ajudem a millorar els resultats acadèmics gràcies al desenvolupament competencial que s’hi experimenta. Garantir l’accés al lleure també és una prioritat. No és normal que encara avui dia, en un país amb la tradició del lleure que tenim, ens haguem de seguir reivindicant.”
Iniciatives més enllà de les aules
.
“Els nens i nenes ens han donat una lliçó d’adaptació al canvi,
Eva Masmiquel
molt conscienciats i conscienciades amb la situació extraordinària que vivíem”
Mentre les associacions i organitzacions dedicades al lleure educatiu afrontaven un fort cop econòmic una vegada i una altra, les escoles obrien les portes amb moltes incerteses i amb el record molt present de la versió telemàtica viscuda durant el confinament, quan varen sorgir iniciatives com ‘Mestres confinades’.
L’Eva Masmiquel i la Lídia Sanahuja, tutores de l’escola El bosc de la Pabordia de Girona, varen crear un canal de Youtube, un compte d’Instagram i un perfil de Twitter on compartien propostes educatives i lúdiques per a nens i nenes de totes les edats, i també per fer en família, oferint un repositori ple de recursos per al confinament.
Durant el confinament i els mesos posteriors van sumar gairebé 500 subscripcions al canal de Youtube, que compta amb més de 220 vídeos, mentre que el seu canal d’Instagram @docentsconfinats aconseguia 4.700 seguidors/es amb 236 publicacions. L’Eva qualifica l’experiència de positiva i se sent satisfeta per l’alta participació. El millor, però, és que la iniciativa “no té futur perquè ara les escoles estan més preparades per a un hipotètic confinament que esperem que no arribi mai”.
L’Eva recorda amb especial emoció el dia del retrobament amb l’alumnat i els primers mesos del curs destacant la “lliçó d’adaptació al canvi dels nens i nenes, molt conscienciats i conscienciades amb la situació extraordinària que vivíem”. Destaca com a avantatjós que “treballar amb menys alumnat a l’aula és molt més fàcil i permet un acompanyament més individualitzat. Seria molt interessant poder mantenir aquestes ràtios.”
Reconeix que a nivell psicològic no han observat un gran impacte en l’alumnat perquè “les famílies [de l’escola] són d’un entorn socioeconòmic mig-alt i han pogut fer un bon acompanyament emocional i acadèmic als seus fills i filles, tot i que aquests tenien moltes ganes de tornar a l’escola”.
L’Eva posa èmfasi en què “l’escola, després de la família, és el primer agent socialitzador i ens preocupen les situacions d’aïllament. Si mai es repetís el confinament total crec que seria molt preocupant i l’afectació seria més gran.”
La pandèmia: un nou element de desigualtat
.
“Hem triplicat els alumnes amb risc social, augmenten les famílies que van al Banc d’Aliments
Maria Cabau
i és molt difícil atendre’ls i poder-los acompanyar com caldria. Estem bastant desbordats”
Els efectes de la pandèmia no han estat els mateixos per a tothom i així es reflecteix en centres educatius com l’Institut Rubió i Ors de L’Hospitalet de Llobregat, considerat de màxima complexitat. Tal i com assenyala el Síndic de Greuges en un informe del maig de 2020: la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 introdueix un nou element de desigualtat al repte dels centres amb elevada complexitat de garantir el desenvolupament educatiu del seu alumnat en condicions d’igualtat d’oportunitats.
Conversem amb la Maria Cabau, professora de Biologia a Secundària del Rubió i Ors, sobre l’impacte de la pandèmia en l’alumnat i el professorat. “Ara mateix la principal afectació és l’esgotament per la mascareta, pel fet de respirar pitjor, el cansament per la rigidesa de les normes Covid, malgrat que els alumnes les compleixen amb molta responsabilitat”.
El centre acull alumnes amb necessitats educatives especials que tenen necessitats d’aprenentatge molt concretes i, com explica la Maria “són alumnes que requereixen d’activitats més experiencials i dinàmiques que ara no els podem oferir. El professorat hem fet un gran esforç per adaptar les dinàmiques de l’aula, oferir més acompanyament i buscar noves maneres. Per atendre tota la diversitat ens calen més recursos, més professors a l’aula”.
S’han fet passos enrere en el seguiment acadèmic i les desigualtats que ja existien abans ara s’han agreujat. “Les situacions dels alumnes han anat cap a pitjor perquè els pares s’han quedat sense feina. Hem triplicat els alumnes amb risc social, augmenten les famílies que van al Banc d’Aliments i és molt difícil atendre’ls i poder-los acompanyar com caldria. Estem bastant desbordats”, subratlla la Maria Cabau.
Una de les principals preocupacions d’aquesta professora de l’Institut Rubió i Ors “és la pèrdua dels hàbits diaris dels alumnes, perquè passen moltes hores jugant a l’ordinador o mirant sèries, se’n van a dormir molt tard i a classe estan molt més nerviosos, els costa més concentrar-se”. “Hi ha problemes de relació social, tenim més reactivitat, amb ràbia i frustració”, afegeix amb cert neguit.
La pèrdua d’hàbits i de competències acadèmiques, socials i relacionals és una realitat que afecta especialment els centres d’Educació Secundària. Malgrat tot la Maria reconeix que els i les alumnes “han valorat molt el fet d’estar dins l’aula, d’estar amb els companys i companyes, amb els seus professors. Ha estat una revaloració del fet educatiu, del fet social, de compartir, encara que només sigui a través de la mirada”. També es mostra satisfeta i esperançada ja que, després de molt lluitar, l’institut ha aconseguit una subvenció per organitzar sortides de coneixement del medi, gràcies a la qual “podem promoure la interacció social, el contacte amb la natura i amb la vivència.”
L’escola: agent socialitzador i de desenvolupament personal
“La majoria de nosaltres fem una feina vocacional,
Rubén Fernández
i una de les principals dificultats ha estat
poder desconnectar i posar límits“
En Rubén Fernández és director de l’Institut Serrallarga de Blanes on hi estudien 1.200 alumnes amb una plantilla de 115 docents. Destaca que les principals dificultats amb què s’han trobat al centre -que imparteix formació professional- han tingut a veure amb “la comunicació amb les famílies, l’alumnat i les empreses per poder-los transmetre el que s’estava fent des del centre, sobre els possibles escenaris de futur que es podien esdevenir, i moltes vegades havent d’improvisar o prenent decisions de manera molt ràpida”.
Recorda amb agraïment i satisfacció la capacitat d’adaptació del professorat. “Mai hagués dit que aquest centre pogués aconseguir treballar a distància d’un dia per l’altre” fent referència als mesos de confinament. Reconeix que el “volum de feina ha estat brutal perquè la majoria de nosaltres fem una feina vocacional, i una de les principals dificultats ha estat poder desconnectar i posar límits: costa molt no contestar un WhatsApp a les 10 de la nit o un correu d’un alumne que té alguna dificultat a les 6 de la tarda d’un diumenge, així que intentes sempre contestar…”
Que els equips docents mostren signes de cansament es fa palès amb cada un dels testimonis que recollim. La dificultat a l’hora de posar límits, essent conscients d’una situació tan excepcional, ha estat dels reptes més complexos.
En Rubén considera que s’ha fet evident que “els continguts acadèmics en un centre educatiu potser representen un 50% de l’aprenentatge, però hi ha tot un altre 50% que té a veure amb el creixement personal que es desenvolupa a base de tenir relacions, comptar amb models, tenir hàbits i rutines que et fan créixer com a persona, i aquesta part ha quedat molt disminuïda, sobretot per a persones que tenen dificultat de connexió, que tenen la família lluny o les amistats a altres llocs”.
El director de l’Institut Serrallarga reconeix que una part de l’alumnat s’ha sentit bé sense sortir de casa, on han trobat el seu espai i han fet un bon seguiment del curs a distància. Però també s’ha donat la realitat oposada. “Per a les persones que necessiten interactuar, socialitzar i estar en contacte amb la gent això ha estat dur, especialment en l’adolescència, quan alguns i algunes comencen a tenir parella, o el fet de no poder practicar esport, sortir, començar a fer la primera colla i tenir relacions noves, i que tot es vegi una mica tallat.”
L’impacte de la pandèmia en la salut mental
L’impacte de la pandèmia en la salut mental dels i les adolescents
s’ha traduït en l’augment d’un 25% de trastorns de la conducta alimentària
Segons un estudi recent del CIS el col·lectiu adolescent i jove viu la pandèmia amb el doble d’ansietat que la mitjana de la població. El fet de no haver-se sentit escoltat, sentir-se assenyalat i viure amb restriccions ha condicionat el seu dia a dia des de fa un any. L’impacte de la pandèmia en la salut mental dels i les adolescents s’ha traduït en l’augment d’un 25% de trastorns de la conducta alimentària (TCA) com l’anorèxia nerviosa o la bulímia, segons fonts del Pla de Salut Mental de Catalunya.
Per fer front als tabús al voltant de la salut mental han sorgit campanyes com ‘Jo tampoc estic bé’ d’Obertament, Fundació la Caixa i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya que posa a l’abast de la ciutadania recursos i informació “per trencar el mur de prejudicis i entendre el que ens està passant”, fomentar la comunicació, així com demanar ajuda i prevenir el suïcidi. No hem d’oblidar que, a dia d’avui, el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre els i les joves, per davant dels accidents de trànsit.
Una altra mesura aprovada per al curs vinent de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació permetrà incrementar fins a 81 el nombre d’escoles que comptaran amb educadors i educadores emocionals. Aquest acord permet que 50 nous centres comptin amb aquests professionals, els quals treballaran per abordar de forma preventiva el malestar emocional i els incipients problemes de salut mental que es puguin detectar en l’alumnat.
.
“Les principals demandes que hem tingut al llarg de l’any han estat relacionades
Jordi Esqué
amb la gestió emocional, l’estrès i l’ansietat a les aules“
En Jordi Esqué és coach, formador i coordinador de Com aprenem, projecte que vol contribuir al desenvolupament personal, relacional i formatiu de les comunitats d’aprenentatge. “Les principals demandes que hem tingut al llarg de l’any han estat relacionades amb la gestió emocional, l’estrès i l’ansietat a les aules. Hem detectat una especial desafecció, desmotivació i falta de confiança en l’alumnat de Batxillerat, hem atès l’angoixa de pares i mares en relació a l’acompanyament dels seus fills i filles, hem ofert xerrades i tallers sobre gestió de la incertesa… Una altra línia de treball ha estat generar continguts sobre la gestió del postconfinament per a la guia Reiniciem! de Joventut de la Diputació de Barcelona, creant dinàmiques de treball per a l’aula i vídeos de suport, i estem treballant en la millora de la convivència en un institut del Maresme, on s’han detectat símptomes de desvinculació i manca de motivació en l’alumnat.”
En Jordi, per un moment, mira enrere pensatiu. “Fa escassament un any, en canvi, els centres i escoles ens buscaven per fer tallers sobre orientació, prevenció de l’assetjament i la violència, sobre comunicació, sessions de moviment, cos i emocions amb infants, tallers sobre cultura i gènere amb adolescents… Això ha canviat molt. Crec que és molt representatiu del malestar d’una societat, concretament d’un jovent que experimenta un cansament sostingut en el temps i no veu un horitzó clar al davant”.
“Cal posar en valor, però, l’esforç dels nois i noies davant d’un repte tan majúscul: apreciar com han sostingut la incertesa, han practicat la flexibilitat i han gestionat les seves emocions sacrificant les necessitats de relació, aprenentatge i creixement de la seva etapa madurativa. Ara hem de veure com utilitzem tot el que hem après aquest any”, conclou en Jordi.
Hi ha certeses que no podem obviar. Per damunt de tot aquest any ha quedat evident el paper fonamental que juga l’escola en la socialització dels infants i joves, com també s’ha fet palès que l’escola ha de recuperar la seva capacitat d’abordar la desigualtat amb més recursos, comptant amb un compromís ferm per part de les administracions. El sistema educatiu es troba davant del gran repte de crear models pedagògics que s’adaptin al món actual: que valorin la vulnerabilitat, la interdependència i la solidaritat i, per tant, tinguin en compte el benestar psicològic i emocional de l’alumnat i de la comunitat educativa.