Dansa i emocions al Liceu Francès de Barcelona - Com aprenem
50754
post-template-default,single,single-post,postid-50754,single-format-standard,edgt-core-1.2,ajax_fade,page_not_loaded,,vigor child-child-ver-1.0.0,vigor-ver-2.2, vertical_menu_with_scroll,smooth_scroll,fade_push_text_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Dansa i emocions al Liceu Francès de Barcelona

Aquesta és la crònica que fa un resum del projecte Dansa i emocions que hem ofert al Liceu Francès de Barcelona. Un recorregut de 4 sessions a 7 aules de primària, on ens han acompanyat unes mestres atentes, amables i curioses i infants amb ganes, moltes ganes d’explorar i expressar!

.

Hem centrat el viatge en un recorregut per les 4 emocions bàsiques: la ràbia, la por, la tristesa i l’alegria. Malgrat que, durant la seva exploració, ens hem trobat d’altres com la serenitat, la soledat, l’entusiasme, la tendresa, la compassió o l’agraïment.

Dins nostre sempre està passant alguna cosa i no sempre sabem el que és. Sigui com sigui, aprenem a familiaritzar-nos amb aquestes coses que ens passen per dins expressant-les en moviment, posant-los nom, relacionant-les amb situacions, observant-les (en mi i en els altres), mesurant-les, donant-los forma, ritme… i així anem convertint les emocions en les nostres amigues.

Temps i espai acompanyats d’una mirada educadora, són les coses més valuoses que oferim als infants quan treballem amb moviment i emocions

Temps i espai acompanyats d’una mirada educadora, són les coses més valuoses que oferim als infants quan treballem amb moviment i emocions. Temps i espai per deixar que brolli el moviment espontani, per donar via lliure a l’expressivitat d’aquestes personetes en qui l’instint i la intuïció són el motor principal de l’acció.

Quan l’infant s’expressa de manera lliure amb el cos en moviment, acompanyat de música, de ritmes, de paraules… hi ha una interacció molt viva entre allò que li passa a l’interior i el que passa a l’exterior, i és en aquesta fluctuació i negociació constant entre el dins i el fora, entre el sentir, l’expressar i el compartir, que es produeixen els aprenentatges entorn les emocions.

I com vehiculem aquests aprenentatges?

Iniciem i acabem cada sessió formant entre totes i tots un cercle. El cercle com a estructura clara, com a moment significatiu de trobada, com el moment en què donem espai a la paraula de tots i totes. Cercle que modelem amb els cossos, i amb el que aprenem a col·locar-nos en relació a l’espai i en relació als altres. Així ens reconeixem com a part d’un grup on totes i tots som igual d’importants.

Millorem la consciència del cos, ja que és dins del cos on passen totes aquestes coses que anomenem emocions. Familiaritzar la canalla amb el cos i les seves parts, per tal d’augmentar la consciència corporal, anomenant, sentint i mobilitzant el cos amb detall, els facilitarà poder parlar també amb detall d’allò que senten.

Mesurar: cadascú i cadascuna dona mesura a aquella emoció en aquell moment. Així ens adonem que les emocions tenen intensitats variades i que per a cada infant la seva mesura és diferent. Quan puc donar mesura a una emoció és que l’he sentit dins meu i l’he pogut observar també. Hi ha una vivència doble: sentir i observar el que sento, i aquesta capacitat d’observació m’obre el camí en el futur cap a l’autoregulació.

Mides, localitzacions i intensitats: alegria petita, alegria gran, tristesa al cap, tristesa als peus, ràbia silenciosa, por lleugera a les mans… Totes les combinacions són possibles. Les emocions són físiques i juganeres.

Anomenar i encarnar: parts del cos, qualitats, emocions… abans, alhora i després que els infants les “encarnin” a través del seu cos en moviment. I anomeno i reanomeno perquè la vivència es complementi amb la paraula i es faci comunicable.

Travessar: recorrem el país de la ràbia, travessem pel pont de la calma, arribem al país de l’alegria i creuem la frontera per passar de puntetes sobre el país de la por… i així ens convertim en exploradors i exploradores de territoris nous. Vivim les emocions com quelcom dinàmic, com quelcom que canvia, muta i es transforma.

Estàtues: sovint la música, el moviment lliure i les emocions de tota mena es contagien, es multipliquen i es desborden. Amb les estàtues introduïm moments de pausa, de descans, d’ordre, de consciència d’un/a mateix/a.

I el descans… ens fem amics i amigues del terra, que ens sosté i ens acull. A vegades viatgem amb la imaginació, altres només escoltem una música tranquil·la. I durant aquests instants de descans tot el moviment d’abans ressona encara per dins nostre i, com fan les onades del mar quan s’acaba el dia, deixem que es vagin calmant… una estoneta… potser curta… però com de valuosa!

I com de valuosos han estat aquests moments d’integrar cap, emoció i acció a través d’aquest meravellós vehicle que anomenem cos.

Gràcies per la confiança i pels bons moments compartits!

Una crònica de Sílvia Sant Funk, formadora especialista en coaching i intel·ligència corporal

 Descobreix la proposta formativa dedicada a l’àmbit de la Gestió Emocional on oferim eines i recursos per identificar les nostres creences i emocions i convertir-les en les nostres aliades.

Cap comentari

Deixa el teu comentari a continuació. T'informem que la informació que ens facilites serà tractada per El despertador, S. L., responsable del web, amb la finalitat de gestionar i publicar els comentaris del blog. La legitimació s’obté mitjançant el teu consentiment. Les dades no se cediran a tercers. Podràs exercir els teus drets a info@el-despertador.com

Publica un comentari